¿Què és l’anàlisi junguià?
És un procés profund d’autoconeixement basat en l’exploració de l’inconscient, segons la teoria i mètode desenvolupat per Carl G. Jung (1875-1961), metge i psicòleg suís, i l’objectiu és arribar a ser la persona que un és. El millor exemple de com treball es pot representar a través de les paraules de Miquel Àngel, i després d’una pregunta a l’acabar una de les seves escultures, «simplement m’he limitat a treure la pedra que la cobria».
Perquè cada individu ja és en origen, i les circumstàncies ambientals només modificaran per bé o per malament la seva predisposició genètica-arquetipal. D’aquí que en el procés analític el que caldrà treballar és el retorn a l’essència superant llasts, traumes, conflictes i tot allò que li impedeix un desenvolupament complet de la seva personalitat i talents.
La meva és una visió de la psique molt allunyada de l’cognitivisme i de el conductisme (no em centre en el símptoma ni en la conducta, no em focalitzo en reestructurar creences), així com de la nova tendència social d’auto-configuració a la carta, entre altres coses perquè considero que la genètica influeix molt més que el mitjà, sempre ho explico de la següent manera: un cavall, una olivera, una formiga o un lleó, solament poden ser això, i l’únic que el medi ambient (tot el que ens envolta) pot fer és que sigui un esplèndid cavall o un cavall raquític, una olivera que visqui mil anys o que mori en dos, i així en qualsevol cas.
Per tant aquest procés d’individuació de l’anàlisi junguià tracta, fonamentalment, d’arribar a convertir-te en la millor versió de tu mateix.
I, partint de la base que els éssers humans no som iguals, -una altra cosa és que el just seria que tothom tingués condicions adequades de partida-, podem considerar que la idea l’anàlisi és que el analitzant sigui capaç d’integrar les seves conflictes, de desenvolupar aspectes latents de la seva naturalesa i sobretot eliminar les pors i inseguretats que li impedeixen avançar en la vida.
¿És terapèutic l’anàlisi junguià?
Sí, però no es centra en el símptoma, sinó en les causes i desequilibris que el generen, per tant és un procés més lent.
I un apunt important.
L’anàlisi junguià és un mètode analític que indaga en els aspectes més profunds de la psique i de la història personal de l’individu, però jo tinc una visió pragmàtica i liberal (en el sentit anglosaxó) de la vida i, per tant, tracte que els canvis, en conformitat per descomptat amb el analitzant, siguin reflectits en la seva pròpia existència.