PSICOTERÀPIA

Què s’entén per un trastorn psicològic greu o crònic?

Quan una persona porta anys en tractament psicològic o psiquiàtric o bé ha provat tot tipus de teràpies, o està molt medicada, i amb un nivell de sofriment emocional o psicològic alt, o amb alta incapacitat per a fer més o menys una vida normal, podem dir que estem parlant d’un trastorn psicològic greu o crònic.

Però hem de diferenciar dos tipus, aquells que ja s’han convertit en estructurals, com és el cas de moltes esquizofrènies, i aquells que no poden o no han sabut explicar-se necessàriament per qüestions causals, per exemple depressions majors prolongades en el temps.

En el primer cas sempre es pot fer alguna cosa però, honestament, la intervenció és complexa i és molt difícil garantir resultats, però quan no parlem de l’espectre psicòtic en els seus estats més extrems o aguts, en la resta de problemàtiques és possible, en alguns casos, fer intervencions que poden arribar a ser positives en la vida del pacient, especialment si aquest és jove.

A vegades els elements subjacents estan per descobrir, o no s’han establert vincles prou forts amb el pacient com per a permetre-li tenir un “sosteniment” partir del qual començar a millorar.

La qüestió és que a vegades s’ha atès més al diagnòstic, a l’etiqueta, que a la persona, i el pacient pot sentir-se desemparat perquè no s’ha arribat a “connectar” veritablement amb ell o ella fins a aconseguir la clau que genera el punt d’inflexió en el problema.

Mi experiencia con pacientes nacionales e internacionales de diferentes niveles de gravedad me permite dirimir, relativamente pronto, las posibilidades que yo, como psicólogo, tengo de ayudar a la persona que me consulta.

Por eso, sin compromiso alguno, lo mejor es preguntar sobre el caso y las posibilidades de superación del problema.

Modalitat de teràpia

 

La teràpia que aplico és un model integrador entre l’analític (aprofundir en la història i la psique del pacient) i l’experiencial (portar al canvi real en la vida), és a dir, el primer i fonamental és conèixer la veritable personalitat del pacient i les circumstàncies viscudes per a començar a treballar amb la intenció d’anar desnuant aquells elements negatius que li oprimeixen així com desenvolupar els positius que estan en latència però no han estat activats. 

Les teràpies tenen una durada mitjana d’entre sis mesos i dos anys, amb freqüència setmanal o quinzenal.

0 Shares
Share
Tweet
Share