SOBRE DAMIÁN RUIZ

Damián Ruiz
  • Director del IPITIA (Institut Psicològic Internacional de Barcelona)
  • Professor del máster de psicologia analítica de l’Institut Jung i de la UAB
  • Va ser professor associat del Departament de Personalitat de la Facultat de Psicologia de la UB
  • Autor de dos llibres de psicologia: “Com deixar, o fer que deixi, la cocaïna.” (Ed.Áltera) i “Alliberar el mico, rescatar ala princesa” (Ed.Oriocc), de diverses obras literàries així com de desenes d’articles en diferents mitjans de comunicació.
  • Ha tractat pacients a nivell internacional, persones vingudes a la seva consulta de Barcelona de diferents parts de món per fer un treball terapèutic intensiu especialment casos greus i assumits com crònics o irresolubles pel seu entorn mèdic-psicològic.

Vaig néixer a Barcelona, al Novembre de 1964, al barri de Sant Antoni.Em vaig llicenciar en Psicologia per la Universitat de Barcelona, en la qual posteriorment vaig fer un postgrau, i de la qual vaig ser professor associat (gràcies Dra. Mercedes Torres per l’oportunitat i el suport), posteriorment vaig iniciar la meva formació com a Analista junguià, que va incloure un Màster en Psicologia Analítica en la Universitat Ramón Llull de Barcelona. Actualment sóc membre del Institut Carl G. Jung de Barcelona i de la IAAP (International Association for Analytical Psychology). 

En la meva època d’estudiant vaig llegir “L’origen de les psicosis” de Jung i va ser tal la impressió que em va produir que vaig decidir seguir aquesta línia teòrica fins que em vaig convertir en analista.

M’agrada escriure teatre (s’han estrenat professionalment algunes de les meves obres), la fotografia, l’art contemporani, el cinema i els musicals, especialment els clàssics. Practico boxa, poc però ho faig. Sóc peixetarià (ovolactovegetarià més peix), entre altres raons per una qüestió d’ètica cap als animals. 

Crec en la llibertat econòmica, en la igualtat d’oportunitats, en un país amb institucions fortes i en la justícia social. Em preocupa la pobresa i la discriminació de les persones, sigui quin sigui el motiu.

París i Nova York són les meves ciutats preferides, però admiro profundament la cultura i la societat britànica.

Defenso a l’individu (per això escric aquest apartat) i a la seva capacitat de crear la seva pròpia vida i treballar sobre la seva destinació, així com en la seva pertinença a comunitats on se senti lliure i respectat, sigui aquesta la família o unes altres de lliure elecció.

Però per sobre de tot el que més m’apassiona és ajudar les persones a sortir del sofriment psíquic i emocional, i crec que la meva capacitat de lliurament i implicació és considerable. No jutjo les vides ni les idees, que poden ser completament oposades a les meves, i només les qüestiono si generen dolor o desequilibri tant a la mateixa persona com als altres.

Sóc creient no practicant i, encara que és difícil justificar la idea de Déu, tinc una fe prou forta com per a no haver-ho qüestionat en cap circumstància però, evidentment, mai tracto de convèncer d’això a ningú.

Sóc bilingüe espanyol-català, i parlo francès i anglès.

Contacte

0 Shares
Share
Tweet
Share