Psicòleg i Analista junguià a Barcelona i online.

16 novembre, 2021

Identitats de gènere, símbols, arquetips i inconscient col·lectiu

Damián Ruiz

“Que fàcil seria tot si gènere i sexe biològic es poguessin identificar directament, i una vegada fet això poguéssim definir-ho tot sota el paràmetre de l’orientació heterosexual”

Té penis i testicles: és home i li agraden les dones.
Té vagina i pits: és dona i li agraden els homes.


Prèviament al fet que les religions monoteistes (cristianisme, judaisme, islam) unifiquessin en determinats símbols els conceptes sagrats -i la humanitat es guiés per uns definits principis col·lectius, entre ells la dualitat home-dona, vinculant gènere i sexe biològic, i d’exclusiva orientació heterosexual com moralment vàlida-, va existir una tradició pagana i politeista, grega i romana, on els mites, homes, déus i semideus, representaven una multiciplitat d’arquetips psicològics.
Aquests arquetips constituïen diverses formes d’expressió de l’humà i, en principi, la condició del “ser” no era susceptible de càstig, sí en canvi els actes que podien generar les ires dels déus, especialment de Zeus o Júpiter, déu suprem de l’Olimp.

L’inconscient col·lectiu d’una gran part del món va ser conquistat per les religions monoteistes, i el paganisme va quedar en un lloc subjacent, probablement latent, en la psique de diferents cultures, especialment la cristiana que va ser la que va venir a substituir, en un mateix territori original, a la plèiade de déus per un únic Déu.

Entorn d’aquest únic Déu, jueus i cristians, Antic Testament per als primers, Antic i Nou per als segons, així com l’Alcorà per als musulmans, es van reduir els arquetips vàlids i per tant no sols en la psique col·lectiva, sinó també en la individual, tota forma, tot sentir, aliens als principis sagrats d’aquestes religions.
La naturalesa humana va passar de la multiplicitat visible a la unicitat, i només podien existir, excepte en l’ombra col·lectiva i individual (alliberada jocosament en festes com el Carnestoltes) dues naturaleses: home i dona, tots dos amb els atributs propis del seu sexe i orientats en el desig, exclusivament, cap al sexe contrari.
Es va considerar la procreació el factor fonamental de la unió de tots dos i es va castigar severament qualsevol desviació o allunyament, en conducta o essència, d’aquests arquetips primigenis.
Es pretenia amb aquesta “severitat” de normes la consciència i desenvolupament d’aquesta naturalesa divina de l'”home”. “El superior de la terra, l’inferior del cel” com vindria a dir Tomàs d’Aquino.
El símbol i la unicitat permetrien una certa ascesi i evolució de l’ànima humana, adquirint coneixement del potencial que emanen de la Fe, l’Esperança i l’Amor, com recordaria Sant Pau en la seva carta als Corintis.
Encara que per a la gran majoria no va ser més que un codi de conducta.

Cristianisme, Judaisme i Islam van ser enervats pel costum, i per les armes, i finalment es van fer poderosos en les psiques col·lectives, de tal forma que cada individu es va acabar convertint en un “guerrer” al servei de la seva religió.

Mentrestant on van viure les diferents representacions de la humanitat? On van niar Dionisos i Afrodita? On Hefest i Artemisa? Van desaparèixer o van esperar pacientment el seu retorn?
En el moment que les psiques es desprenen, dilueixen progressivament un “tot” cultural o religiós, emergeix allò que es va escindir, el “diabòlic” potser en tant que apaga progressivament els símbols que van ser totpoderosos en una etapa de la humanitat.

-És un temps de decadència de la tradició cristiana. El que un dia, no gaire allunyat, va ungir les psiques de vigor, avui està empastifat de banal sentimentalisme, de culpa pels “pecats” acumulats d’una banda, potser minoritària, de l’Església catòlica, i especialment per la cada vegada més escassa influència en les societats occidentals de les quals va ser constituent.

El Cristianisme també s’ha escindit en multiplicitat de formes i normes, deixant entrar elements pròpiament pagans en algunes de les seves noves Esglésies-.

Els símbols que van ser forts i predominants durant segles estan enfosquint i sorgeix, de nou, la multiplicitat.
Es revela i reapareixen “els déus, els semideus i els titans” i els humans tornen a encarnar-se en diversitat de formes, arquetips i orientacions.
Col·lectivament això, per a qui escriu, serà cada vegada més normal i, per tant, normatiu.

Buscar la patologia individual en una realitat social arribarà un moment que serà una tasca àrdua, ingent diria jo.
Caldrà acceptar les diferents auto configuracions com a vàlides, més enllà del sofriment que els pugui causar, a les primeres generacions de “diferents” el fet d’escindir-se d’un col·lectiu simbòlic i terrenal (cristià, jueu, musulmà) que, encara en els seus últims temps, continua sent predominant en l’inconscient col·lectiu de la societat.

Quan escoltem un jove, nascut home (p. ex.) dir que se sent dona, o que a vegades se sent dona i a vegades home, o que ha decidit fer una transformació i transició física, a través d’una intervenció quirúrgica per a canviar de sexe, però que encara així, i després d’això el continuen agradant les dones, podrem atribuir-ho a un trastorn de la personalitat o a una psicosi de base, però potser, i probablement, no és més que una realitat pròpia dels nous temps.

Si ens centrem en l’individu sofrent, sigui aquest com sigui, podrem percebre que hi ha alguna cosa en ell que li transcendeix, que supera la seva pròpia psique, i pot ser que no sigui una altra cosa que el canvi de paradigma que representa la caiguda d’una civilització, la debilitació d’un inconscient col·lectiu que permet emergir amb força allò que estava ocult, també en ell o en ella.

No jutjar i ajudar, sense condicions, a trobar una certa pau serà la tasca més complexa, ja que estarem temptats a urgir la rectificació.
Però són uns altres temps.
L’ocàs del simbòlic permet el ressorgir de l’escindit.

Damián Ruiz
Barcelona, 16 de Novembre, 2021
www.damianruiz.eu

Comparte

Vols rebre les notícies al teu correu?

Si vols que rebre les meves publicacions al teu correu, subscriu-te a la newsletter i et notificarem directament.