{"id":1788,"date":"2023-07-14T08:38:12","date_gmt":"2023-07-14T08:38:12","guid":{"rendered":"https:\/\/damianruiz.eu\/?p=1788"},"modified":"2023-07-14T08:45:38","modified_gmt":"2023-07-14T08:45:38","slug":"el-mon-com-a-simbol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/damianruiz.eu\/ca\/el-mon-com-a-simbol\/","title":{"rendered":"El m\u00f3n com a s\u00edmbol"},"content":{"rendered":"

Si ens alliber\u00e9ssim dels nostres prejudicis, de les nostres pors, de les nostres inseguretats i dels patrons m\u00e9s r\u00edgids que encotillen, alguns innecess\u00e0riament, la nostra exist\u00e8ncia, probablement el m\u00f3n se’ns revelaria en la seva veritable dimensi\u00f3.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Sense anar m\u00e9s lluny el diumenge passat i sota uns frondosos arbres que ens donaven ombra, en un extens jard\u00ed, un grup d’amics parl\u00e0vem, amb un cert afany filos\u00f2fic, sobre les vegades que l’exist\u00e8ncia ens mostra una possibilitat oberta i ens obre una porta per a posteriorment tancar-la.<\/span><\/p>\n

Es tractaria d’una esp\u00e8cie de joc en la qual se t’assenyala all\u00f2 que estaries en condicions de fer per a despr\u00e9s desapar\u00e8ixer. Un repte en el qual has de descobrir les claus amb les quals tornar a \u201cobrir aquesta porta\u201d.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Posar\u00e9 un exemple personal. Aquest mateix any una editorial tradicional (aquelles que aposten pels autors sense cobrar-los) va decidir publicar un llibre de ficci\u00f3 que havia escrit, <\/span>\u201cEn la planta 46 y diecinueve relatos m\u00e1s\u201d<\/span><\/i>.<\/span><\/p>\n

Feia anys havia creat, publicat i s’havien representat algunes obres de teatre. Tamb\u00e9 obres de psicologia divulgativa.\u00a0<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 aix\u00f2 em generava una especial emoci\u00f3.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Encara que porto tota la vida, des de la meva primera joventut, dedicat a l’estudi i la praxi de la psicologia, professi\u00f3 vocacional, el meu \u201cm\u00f3n interior\u201d, el m\u00e9s idealitzat, no vibra amb els grans genis d’aquesta activitat, m\u00e9s enll\u00e0 que alguns com Jung em generin una enorme fascinaci\u00f3, sin\u00f3 que connecta i s’identifica amb l’esperit, les vides i les maneres de percebre l’exist\u00e8ncia de \u201cels escriptors\u201d.<\/span><\/p>\n

\u00c9s a dir, si professionalment soc un psic\u00f2leg, an\u00edmicament el meu ser pertany, o li agradaria fer-lo, al \u201cunivers\u201d dels literats.<\/span><\/p>\n

En resum soc, en ess\u00e8ncia, o sento que soc, un escriptor, frustrat o no, millor o pitjor, que exerceix de psic\u00f2leg -.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Eh voil\u00e0 la q\u00fcesti\u00f3! Qu\u00e8 significa que als cinquanta-vuit anys et publiquin el teu primer llibre narratiu de ficci\u00f3? \u00c9s una porta que s’obre i es tanca? Un fet ef\u00edmer que succeeix puntualment? Una mera fantasia complerta de forma gaireb\u00e9 anecd\u00f2tica?<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

La possible resposta connecta amb aquesta visi\u00f3 del m\u00f3n com a s\u00edmbol.<\/span><\/p>\n

Em crec que puc perseverar i continuar escrivint perqu\u00e8 el cam\u00ed de la literatura est\u00e0 obert? \u00c9s simplement una vana il\u00b7lusi\u00f3?<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Aquestes s\u00f3n les claus a desxifrar.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Si ets un artista que fa la seva primera exposici\u00f3 i vens dues de les teves obres. T’estan assenyalant el cam\u00ed? Has de mantenir la const\u00e0ncia o pot ser que no succeeixi mai m\u00e9s o tan sols molt de tant en tant?<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Com ho sabem?<\/span><\/p>\n

Alg\u00fa, jo mateix, podria definir el cam\u00ed que porta a materialitzar els somnis amb aquella frase que Picasso li va respondre a Joan Perucho, escriptor barcelon\u00ed mort en el 2003, quan aquest \u00faltim li va preguntar quin era el secret del seu \u00e8xit, \u201ctreball, treball i treball\u201d va respondre el pintor.<\/span><\/p>\n

En termes prosaics vindria a ser all\u00f2 de \u201ca D\u00e9u pregant i amb el mall donant\u201d.<\/span><\/p>\n

Fe, determinaci\u00f3 i perseveran\u00e7a.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Aquestes tres qualitats s\u00f3n imprescindibles perqu\u00e8 all\u00f2 que es va mostrar despr\u00e9s de \u201cla porta\u201d, una vegada tancada, torni a obrir-se.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s quantes persones hi ha en el m\u00f3n amb determinaci\u00f3, fe en el que fan i perseveran\u00e7a fins a la consecuci\u00f3 de l’obra? I a quantes d’elles no se’ls va mostrar el que hi havia en si mateixos? (perqu\u00e8 potser no n’hi hagu\u00e9s).<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Recordem: Perqu\u00e8 s’obri la porta \u00e9s fonamental que, encara de forma gaireb\u00e9 casual, alguna vegada \u201cel m\u00f3n\u201d t’hagi ensenyat el que hi ha darrere d’ella.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Aix\u00f2 significa, per exemple, i com he dit en m\u00faltiples ocasions, si el meu desig hagu\u00e9s estat convertir-me en un notable concertista de piano, per molta fe, perseveran\u00e7a i determinaci\u00f3 que li hagu\u00e9s posat, mai ho hauria aconseguit. No tinc aquest talent i a m\u00e9s mai se’m va indicar aquest cam\u00ed.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

I quan sabem si un determinat senyal \u00e9s un s\u00edmbol?<\/span><\/p>\n

Quan se’ns gratifica una cosa realitzada des d’un lloc desconegut i que posseeix les credencials per a fer una valoraci\u00f3 adequada.<\/span><\/p>\n

\u00c9s a dir, si alg\u00fa amb criteri fundat i extern a tu, qualifica all\u00f2 que has produ\u00eft com una cosa notable o excel\u00b7lent, i a m\u00e9s d’una manera fins a un cert punt fortu\u00efta.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

La nena que, als nou anys, executa al viol\u00ed una partitura complexa i un il\u00b7lustre espectador en la mat\u00e8ria avisa als pares que estan davant un enorme talent. Per exemple.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Encara aix\u00ed, hi ha alguna cosa m\u00e9s: la necessitat de Fe.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Pedro Almod\u00f3var, el fam\u00f3s cineasta espanyol, en recollir un premi honor\u00edfic va explicar que la seva determinaci\u00f3 a dirigir cinema era de tal calibre que va estar, en el seu moment, disposat a viure en la pobresa i la marginalitat amb la condici\u00f3 d’aconseguir-lo.<\/span><\/p>\n

Tal com Job i la seva contundent frase b\u00edblica \u201cJo no t’abandonar\u00e9 Senyor, si Tu no m’abandones\u201d hi ha persones que repten \u201ca l’univers\u201d amb un \u201co aix\u00f2 o res\u201d.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

I aquest \u201co aix\u00f2 o res\u201d t\u00e9 grans implicacions vitals, per exemple una absolutament necess\u00e0ria: assumir el frac\u00e0s, els fracassos.<\/span><\/p>\n

Si no estem disposats a aix\u00f2, millor no iniciar res, perqu\u00e8 se’ns posaran traves fins a aconseguir el nostre objectiu per a comprovar de quina forja estem fets, les nostres fortaleses i febleses es faran presents en el cam\u00ed i nom\u00e9s aquells, -aix\u00f2 \u00e9s un t\u00f2pic real-, que siguin capa\u00e7os d’aixecar-se despr\u00e9s de cada caiguda aconseguiran aconseguir-ho.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Recapitulem:<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n