Em pregunto quin sentit t\u00e9 aquest blog on se suposa que hauria d’escriure exclusivament sobre q\u00fcestions psicol\u00f2giques, especialment sobre aquells problemes que afecten les persones, i en el qual em deixo portar acostant-me a q\u00fcestions d’opini\u00f3, gustos personals i altres temes que a penes res tenen a veure amb aix\u00f2.<\/p>\n
Tampoc crec que sigui molt llegit i per aix\u00f2 s’ha convertit, tamb\u00e9, en una eina d’expressi\u00f3 en la qual d’alguna manera em mostro i mostro el meu m\u00f3n.<\/p>\n
Durant la primera d\u00e8cada dels 2000, fins a 2008, la meva vida va estar repleta de petits esdeveniments, magnificats en el seu moment, i posats en el seu lloc amb els anys.<\/p>\n
Va ser un temps de r\u00e0dio i teatre, una cosa a penes buscada. A partir d’una intervenci\u00f3 que vaig fer en una emissora de Barcelona, van comen\u00e7ar a cridar-me de diferents cadenes. Vaig arribar a participar, no exagero, en gaireb\u00e9 dos-cents programes, sempre parlant de psicologia. Vaig tenir el meu propi, \u201cDe persona a persona\u201d<\/i>, en R\u00e0dio Estel que realitzava al costat d’un altre psic\u00f2leg, sacerdot per m\u00e9s dades.<\/p>\n
I tamb\u00e9 el teatre\u2026, acabat de casar vaig comen\u00e7ar a escriure. \u201cDe la vida de los nadie\u201d<\/i> va ser la meva primera obra, una com\u00e8dia surrealista sobre les aspiracions de la classe treballadora, que anys despr\u00e9s s’estrenaria a Buenos Aires. Posteriorment va haver-hi un premi per a la qual acabaria sent la meva obra m\u00e9s \u201cconeguda\u201d, \u201cEs desde aqu\u00ed que miro la luna\u201d, que durant anys va estar representant-se en un lloc o un altre, Barcelona, Madrid, Berl\u00edn,…va arribar fins al Quebec, i la seva traducci\u00f3 al portugu\u00e8s es va estrenar a Lisboa.<\/p>\n
Tot va finalitzar en el 2008 amb l’estrena de \u201cContra el espejo\u201d en la desapareguda Sala Muntaner de la meva ciutat.<\/p>\n
Ara ho visc des d’una perspectiva molt m\u00e9s realista i, la veritat, \u00e9s que no va ser per a tant, per\u00f2 que bonic \u00e9s quan la vida et d\u00f3na regals. I perqu\u00e8 aix\u00f2 ocorri no hi ha major secret que el de lliurar-te a ella, a l’exist\u00e8ncia, sense el \u201crigor mortis\u201d de la l\u00f2gica pragm\u00e0tica que tant ens atrapa.<\/p>\n
Es va acabar la r\u00e0dio, es va acabar el teatre, queden els records d’un temps en el qual un vibrava amb una pulsi\u00f3 m\u00e9s er\u00f2tica, una mica m\u00e9s salvatge, on l’atreviment, la intu\u00efci\u00f3 i l’instint prevalien sobre la ra\u00f3. Una vida m\u00e9s dionis\u00edaca en contrast amb aquest esmentat rigor apol\u00b7lini del constructor de realitats que preval en l’actualitat.<\/p>\n
-Un es torna seri\u00f3s perqu\u00e8 s’hi adapta, perqu\u00e8 la maduresa li porta per camins de responsabilitat, i perqu\u00e8 la societat s’ha tornat \u201ccorrectament puritana\u201d, i la llibertat d’expressi\u00f3 a penes existeix-.<\/i><\/p>\n
Encara que sempre queda Fellini.<\/p>\n
Va ser el meu imaginari mestre de joventut, una esp\u00e8cie de mentor ali\u00e8 que guiava les incerteses de la meva vida. Pel\u00b7l\u00edcules, entrevistes, llibres, documentals,…devorava tot amb avidesa. Necessitava una visi\u00f3 oberta de l’exist\u00e8ncia, que es mogu\u00e9s en la certesa amb elements d\u2019ambig\u00fcitat, – S\u00f3c, a vegades, contradictori i amb dificultats per a mantenir-me en una posici\u00f3 \u00fanica, sigui com sigui l’\u00e0mbit del qual parlem. I l’ambig\u00fcitat la vaig assumir com a part de la meva percepci\u00f3 del m\u00f3n.-<\/p>\n
I aquesta visi\u00f3 em va donar la llibertat. No crec que es pugui demanar m\u00e9s.<\/p>\n
Em va ensenyar la vida mediterr\u00e0nia, el cul de la Gradisca (Amarcord), que les putes i les monges convivien en rols i arquetipus que poblaven el gran teatre del m\u00f3n on tots desenvolupem un personatge. Em va fer apreciar la bellesa en els llocs i les persones m\u00e9s ins\u00f2lites, enamorar-me d’escenes irrepetibles, el vi i les fonts, de Roma, Mastroianni entrant a la Fontana di Trevi davant la crida d’Afrodita<\/i> Ekberg.<\/p>\n
A estimar fins al m\u00e9s profund d’un a la companya de vida, al mateix temps que juga amb la seducci\u00f3 i bascula entre el desig i l’amistat, entre el prohibit i l’evident, entre les ombres de si mateix.<\/p>\n
Com a fill imaginari tamb\u00e9 vaig aconseguir a la meva Giulietta i els meus amics, normalment m\u00e9s joves d’edat o d’esperit (la gent amb tot fet em cansa tret que estiguin malalts o tinguin cent anys), es van convertir en companys de vida. Formals per\u00f2 sempre amb aquest punt d’incertesa i eleg\u00e0ncia que cal demanar-li a qualsevol perqu\u00e8 no caigui en l’obvi i ens convertim en prescindibles.<\/p>\n
La previsibilitat sempre em va desagradar, m’agrada pensar que alg\u00fa pr\u00f2xim en qualsevol moment podria declarar-me el seu amor o dir-me que ja no vol saber res m\u00e9s de mi.<\/p>\n
M’agrada tornar a Fellini cada vegada que em replantejo canviar alguns aspectes de la meva vida, especialment quan vull tornar a la creativitat, quan pretenc desnuar les meves capacitats terap\u00e8utiques o escriure des d’una perspectiva completament aliena al que els altres esperen d’un.<\/p>\n
I a m\u00e9s no hi ha edat, si arribo a vell m’agradaria fer algun gir de gui\u00f3 d’aquests en els quals te la jugues per\u00f2 que, de sortir-te b\u00e9, et d\u00f3na anys d’exist\u00e8ncia. No pretenc seguir la norma per molt que la dictadura de la correcci\u00f3 avanci, i aix\u00f2 d’alg\u00fa tan poc revolucionari en el social com jo, i tan individualista, encara que solidari, \u00e9s un mandat.<\/p>\n
Estimar al ritme de les melodies de Nino Rota, empatitzar amb el dolor ali\u00e8, bolcar-se en aix\u00f2, lliurar-te fora de la por, ser lliure en els afectes,….<\/p>\n
Caminar cap al cel de la m\u00e0 de la\/la meva Masina, mirar enrere i dir: Va estar b\u00e9!<\/i><\/p>\n
Desapar\u00e8ixer i trobar-te a Federico assegut en la seva cadira de director.<\/p>\n
Retornar a la vida, aquest \u00e9s l’objectiu, ajudar a sortir del sofriment, de la rigidesa, del dubte, de la por i connectar amb l\u2019eros, amb l’exist\u00e8ncia, amb el m\u00f3n.<\/i><\/p>\n
Acci\u00f3!<\/i><\/p>\n
\nDami\u00e1n Ruiz<\/p>\n
Barcelona, 29 de Mar\u00e7, 2021<\/p>\n
www.damianruiz.eu<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Em pregunto quin sentit t\u00e9 aquest blog on se suposa que hauria d’escriure exclusivament sobre q\u00fcestions psicol\u00f2giques, especialment sobre aquells […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":882,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_uag_custom_page_level_css":"","site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[],"tags":[],"class_list":["post-884","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry"],"yoast_head":"\n