Damián Ruiz
Quin és el principi fonamental que aplico en el tractament de l’addicció a la cocaïna?
Que el pacient arribi a rebutjar-la. És a dir, que senti repulsió per aquesta substància.
Com s’aconsegueix?
Amb un canvi d’estil de vida i un procés d’elevació de la consciència perquè entengui no només que no la necessita sinó que està perdent moltes altres possibilitats reals de millorar la seva vida.
I això com es fa?
Amb una anàlisi de la història personal i de les circumstàncies presents. Portant a la consciència aquells aspectes positius que no han estat desenvolupats i els negatius que generen actituds i conductes contraproduents.
I la voluntat?
Com a terapeuta, no crec gaire en ella. No dic que no sigui necessària, especialment en les primeres fases, però tampoc no demano miracles, sinó una feina paulatina i progressiva que vagi enfortint aquesta virtut. Però no és l’eix principal de la teràpia.
Quins són els eixos fonamentals de la teràpia per deixar la cocaïna?
El canvi d’estil de vida i el desenvolupament d’una actitud més ferma, determinada i, fins i tot, ambiciosa. No des del punt de vista econòmic —o sí, depèn de cada persona—, sinó des de la plenitud.
I aquesta plenitud cadascú l’entén de manera diferent: hi ha qui la vincula a l’“american way of life”, qui la considera més propera a l’espiritualitat, la profunditat o, també, per exemple, als processos creatius. En això el terapeuta només pot treballar conjuntament amb el pacient cap a on ell vulgui anar.
És fàcil deixar la cocaïna?
No, no és fàcil, però tampoc es tracta de convertir-ho en una “missió impossible”.
S’avança a poc a poc, es pot assumir alguna recaiguda inicial. I sempre que el pacient no les minimitzi, poden ser acceptades al començament.
Però perquè l’objectiu es consolidi cal anar reestructurant progressivament, insisteixo, tant l’estil de vida com la percepció, creences i emocions que la persona té sobre això.
No es tracta de caure en un positivisme buit, el “tu sí que pots”, sinó de profunditzar a nivell inconscient per anar activant tot allò que pot ajudar a una vida més plena i desactivant tot allò que, potser sense reconèixer-ho clarament, l’ha estat bloquejant.
Deixar la cocaïna és un procés minuciós, però es pot aconseguir.
Aquest tractament és per a nivells de consum baixos o mitjans, màxim una o dues vegades per setmana i en porcions petites.
No és un tractament per a grans addictes; per a ells és preferible un ingrés clínic en centres especialitzats, públics o privats.
Però es pot aconseguir deixar completament el consum d’aquesta substància, la cocaïna.
Damián Ruiz
www.damianruiz.eu
Barcelona, Agost del 2025