En aquest llibre es mostra de manera divulgatiu el mètode AFOP (Activació i focalització pulsional) que vaig desenvolupar per al tractament de l’trastorn obsessiu en totes les seves varietats. És un text dirigit a les persones que ho pateixen i als seus familiars o amics. S’exposen les idees principals de com s’origina, com s’instal·la al psiquisme i què cal fer per superar-lo.

En si no és un manual d’autoajuda encara que sí hi ha consells puntuals amb els quals he tractat de generar l’esperança i confiança suficient com per pensar que el TOC, en una gran part dels casos, es pot curar. Així és com ho fem en el IPITIA (www.ipitia.com) el centre que dirigeixo a Barcelona.

Es pot adquirir a Amazon.

Vaig Subtitular aquest llibre “un mètode de conscienciació personal” perquè entenc que deixar aquesta droga no depèn exclusivament de la voluntat, encara que també sigui fonamental per a això, sinó d’una cosa molt més important: no necessitar-la.

I per aconseguir això es requereix, en molts casos, una transformació de la pròpia vida, fins i tot una regeneració profunda dels valors i projectes. Es pot aconseguir però si la vida no torna a ser estimulant per si mateixa, si no s’arriba a un cert nivell de pau interior pot fer-se complicat.

Deixar és deixar-la per sempre.

Es pot adquirir a Amazon.

De les deu obres de teatre que he escrit, dues publicades i 4 estrenades professionalment, aquesta, l’última, és, al meu entendre com a autor, la millor d’elles.

Inspirada en els últims anys de vida d’Oriana Fallaci, periodista italiana, ja morta, parla de l’ocàs vital, de les mancances afectives, de les transformacions ideològiques així com de la decadència social i individual.

Estrenada a la Sala Muntaner de Barcelona per Lita Claver “la Maña”, en un dels seus pocs papers dramàtics, va obtenir el reconeixement de el públic encara que fos completament ignorada per la crítica (no pot haver-hi més explicació que el fet de ser políticament molt incorrecta).

Es pot adquirir a Amazon.

“És des d’aquí que miro la lluna” és una obra que vaig escriure fa ja uns quants anys i va ser Premi Caixa Espanya 1999, estrenada a Barcelona, ​​Mallorca, Madrid, Tunísia, Berlín, Lisboa (en versió portuguesa) i en un festival internacional de teatre al Quebec (Canadà) on un dels actors protagonistes aconseguir el premi a la millor interpretació masculina.

L’obra transcorre a l’inici de la dècada dels 90, a Nova York, i tracta del “casual” trobada de nit a Central Park entre dos antics amics, companys d’escola. Les seves vides han transcorregut per camins diferents, però què hi ha de veritat en tot el que expliquen?

Es pot adquirir a Amazon.