Psicòleg i Analista junguià a Barcelona i online.

Sobre mi

Director de l’IPITIA (Institut Psicològic Internacional de Barcelona).
Professor del màster de psicologia analítica de l’Institut Jung i de la UAB.
Va ser professor associat de el Departament de Personalitat de la Facultat de Psicologia de la UB.

Autor de dos llibres de psicologia: “Com deixar, o fer que deixi, la cocaïna.» (Ed.Áltera) i “Alliberar el mico, rescatar la princesa” (Ed.Oriocc), de diverses obres literàries així com de desenes d’articles en diferents mitjans de comunicació.

Ha tractat pacients a nivell internacional, persones vingudes a la seva consulta de Barcelona de diferents parts de món per fer un treball terapèutic intensiu especialment casos greus i assumits com crònics o irresolubles pel seu entorn mèdic-psicològic.

Vaig néixer a Barcelona, ​​al novembre de 1964, al barri de Sant Antoni. Em vaig llicenciar en Psicologia a la Universitat de Barcelona, ​​en la qual posteriorment vaig fer un postgrau, i de la qual vaig ser professor associat (gràcies Dra. Mercedes Torres per l’oportunitat i el suport), posteriorment vaig iniciar la meva formació com Analista junguià, que va incloure un Màster en Psicologia Analítica a la Universitat Ramon LLull de Barcelona. Actualment sóc membre de l’Institut Carl G. Jung de Barcelona i de la IAAP (International Association for Analytical Psychology).

En la meva època d’estudiant vaig llegir “L’origen de les psicosi” de Jung i va ser tal la impressió que em va produir que vaig decidir seguir aquesta línia teòrica fins que em vaig convertir en analista.

M’agrada escriure teatre (s’han estrenat professionalment algunes de les meves obres), la fotografia, l’art contemporani, el cinema i els musicals, especialment els clàssics. Practico boxa, poc però ho faig. Sóc pescetariano (ovolactovegetarià més peix), entre altres raons per una qüestió d’ètica cap als animals.

Crec en la llibertat econòmica, en la igualtat d’oportunitats, en un país amb institucions fortes i en la justícia social. Em preocupa la pobresa i la discriminació de les persones, sigui quin sigui el motiu.

París i Nova York són les meves ciutats preferides, però admiro profundament la cultura i la societat britànica.

Defenso a l’individu (per això escric aquest apartat) i a la seva capacitat de crear la seva pròpia vida i treballar sobre el seu destí, així com en la seva pertinença a comunitats on se senti lliure i respectat, sigui aquesta la família o altres de lliure elecció.

Però per sobre de tot el que més m’apassiona és ajudar les persones a sortir de l’patiment psíquic i emocional, i crec que la meva capacitat de lliurament i implicació és considerable. No jutjo les vides ni les idees, que poden ser completament oposades a les meves, i només les qüestiono si generen dolor o desequilibri tant a la mateixa persona com als altres.

Sóc creient no practicant i, encara que és difícil justificar la idea de Déu, tinc una fe prou forta com per no haver-ho qüestionat en cap circumstància però, evidentment, mai tracte de convèncer d’això a ningú.

Sóc bilingüe espanyol-català, i parlo francès i anglès.

Libros

Vaig Subtitular aquest llibre “un mètode de conscienciació personal” perquè entenc que deixar aquesta droga no depèn exclusivament de la voluntat, encara que també sigui fonamental per a això, sinó d’una cosa molt més important: no necessitar-la.

I per aconseguir això es requereix, en molts casos, una transformació de la pròpia vida, fins i tot una regeneració profunda dels valors i projectes. Es pot aconseguir però si la vida no torna a ser estimulant per si mateixa, si no s’arriba a un cert nivell de pau interior pot fer-se complicat.

Deixar és deixar-la per sempre.

Es pot adquirir a Amazon.

En aquest llibre es mostra de manera divulgatiu el mètode AFOP (Activació i focalització pulsional) que vaig desenvolupar per al tractament de l’trastorn obsessiu en totes les seves varietats. És un text dirigit a les persones que ho pateixen i als seus familiars o amics. S’exposen les idees principals de com s’origina, com s’instal·la al psiquisme i què cal fer per superar-lo.

En si no és un manual d’autoajuda encara que sí hi ha consells puntuals amb els quals he tractat de generar l’esperança i confiança suficient com per pensar que el TOC, en una gran part dels casos, es pot curar. Així és com ho fem en el IPITIA (www.ipitia.com) el centre que dirigeixo a Barcelona.

Es pot adquirir a Amazon.

De les deu obres de teatre que he escrit, dues publicades i 4 estrenades professionalment, aquesta, l’última, és, al meu entendre com a autor, la millor d’elles.

Inspirada en els últims anys de vida d’Oriana Fallaci, periodista italiana, ja morta, parla de l’ocàs vital, de les mancances afectives, de les transformacions ideològiques així com de la decadència social i individual.

Estrenada a la Sala Muntaner de Barcelona per Lita Claver “la Maña”, en un dels seus pocs papers dramàtics, va obtenir el reconeixement de el públic encara que fos completament ignorada per la crítica (no pot haver-hi més explicació que el fet de ser políticament molt incorrecta).

Es pot adquirir a Amazon.

“És des d’aquí que miro la lluna” és una obra que vaig escriure fa ja uns quants anys i va ser Premi Caixa Espanya 1999, estrenada a Barcelona, ​​Mallorca, Madrid, Tunísia, Berlín, Lisboa (en versió portuguesa) i en un festival internacional de teatre al Quebec (Canadà) on un dels actors protagonistes aconseguir el premi a la millor interpretació masculina.

L’obra transcorre a l’inici de la dècada dels 90, a Nova York, i tracta del “casual” trobada de nit a Central Park entre dos antics amics, companys d’escola. Les seves vides han transcorregut per camins diferents, però què hi ha de veritat en tot el que expliquen?

Es pot adquirir a Amazon.

Vols rebre les notícies al teu correu?

Si vols que rebre les meves publicacions al teu correu, subscriu-te a la newsletter i et notificarem directament.