Liberar al mono, rescatar a la princesa

Aquest llibre, publicat en 2014 i revisat fa dos anys, és la meva proposta teòrica i pràctica per al tractament del trastorn obsessiu, compulsiu o no.

En ell explico, des de la meva pròpia perspectiva psicològica, basada en la recerca teòrica i en la praxi clínica, com es genera, es desenvolupa i es pot arribar a millorar significativament, fins i tot superar en alguns casos, un TOC.

Després d’anys tractant centenars de pacients, tant jo com l’equip de psicòlegs de l’IPITIA de Barcelona, hem pogut anar comprovant com moltes de les premisses de les quals parteix la meva teoria funcionen adequadament en la seva aplicació pràctica.

A “Liberar el mono, rescatar a la princesa” parlo de les circumstàncies traumàtiques per les quals sol passar una persona, normalment, en la seva infància o adolescència, i que poden ser puntuals, com una situació d’abús sexual o prolongades en el temps, per exemple viure en un mitjà familiar hostil i agressiu i que, a més de la predisposició genètica de cada individu, poden portar-li a desencadenar en un moment donat de la seva vida, quan apareixen estressors, un trastorn obsessiu.

Després explico els diferents tipus de TOC que existeixen i que nosaltres tractem, el més habitual el trastorn obsessiu de contingut homosexual i que solen patir, principalment, homes heterosexuals.

  • Com sempre reitero, l’homosexualitat és una orientació sexual minoritària però tan “normal” com la hetero o la bisexualitat. És a dir quan en la meva consulta o en el centre que dirigeixo ve una persona amb clara orientació homosexual però egodistónica, és a dir que “no s’accepta”, l’ajudem a que ho faci i que integri completament la seva orientació tant a nivell sexual com afectiva, i que tracti de viure-la amb plenitud i satisfacció-. 

Continguts obsessius centrats en la culpa, l’agressió, la pederàstia, la impulsió, la neteja, religiosos, d’ordre, etc. són comuns per a moltes persones que pateixen aquest trastorn. I de tot això n’escric.

En el llibre també es parla de tot allò que pot ajudar a millorar un TOC. Tractant-se d’un trastorn d’ansietat com així ho considerem, excepte quan detectem components de tipus psicòtic (una minoria de casos), si aconseguim reduir l’ansietat-tret, és a dir la que subjeu en l’estructura pśiquica de la persona, i que en un estudi intern que vàrem realitzar a nivell estadístic i que jo mateix vaig presentar en el Congrés de Psicologia Europea celebrat a Moscou en 2019, vam mostrar que era possible. Amb una metodologia de test-retest, vam poder concloure, d’una manera incipient, que el TOC començava a minorar simptomatològicament.

Escric també sobre les activitats, exercicis i altres recomanacions que el pacient pot realitzar pel seu compte per a poder començar a treballar amb la intenció de millorar el seu trastorn però sempre és recomanable la realització d’una teràpia psicològica, combinada, almenys en una primera fase, amb una farmacològica (guiada per un psiquiatre), per a combatre aquest trastorn.

“Liberar al mono, rescatar a la princesa” és un text divulgatiu, dirigit a les persones que pateixen un TOC, els seus familiars i professionals de la salut que el tracten i ofereix una perspectiva diferent, eclèctica i integradora, basada, com he dit abans en un treball de recerca teòrica en la qual he aprofundit especialment en l’estudi del comportament dels primats (primatología), en la teoria bio-psicosocial de Theodore Millon així com el que ha estat el meu objecte de formació principal, l’estudi teoricopràctic de l’obra de Carl G. Jung, i que em va portar a convertir-me en analista junguià.

Respecto, com dic sempre i com no podria ser d’una altra manera, la línia cognitiu-conductual però ni jo com a psicòleg m’adscric a ella, ni personalment crec en els principis que la sustenten (no sols a nivell psicològic sinó a nivell conceptual, existencial o filosòfic), per molt oficial que sigui o pretengui ser. I insisteixo, tinc amics, col·legues que la practiquen, que coneixen com penso, i als qui respecto profundament.

El meu concepte de l’ésser humà inclou molt més que un cervell racional i una conducta que aquest articula. Existeix la filogenètica, la ontogenética i, al meu entendre, un arquetip essencial que explica molt més, en cas de dissonància amb la realitat, el trastorn, que no una creença rígida en un materialisme orgànic que condemna a qui el pateix.

Com a mínim aquest llibre ofereix una visió diferent i alternativa sobre el TOC, i per a aquells que se senten reflectits i identificats amb tot el que en ell he escrit, una possibilitat de millora.

Damián Ruiz

Desplaça cap amunt