Damián Ruiz
Si simplifiquem molt podríem considerar que el pacient obsessiu lluita perquè algun aspecte inconscient no es manifesti mentre que l’addicte adopta l’actitud de fuita davant aquest mateix aspecte o aspectes. I aquests, en moltes ocasions, representen forces no integrades de la naturalesa de la persona, forces inconscients que són inherents a l’essència de l’ésser, però que, per alguna raó, no han pogut desenvolupar-se o han estat reprimides.
Partim d’una premissa amb la qual treballo: la genètica és més important (molt més) que l’ambient. Amb això el que estic afirmant és que en el moment del naixement, ja fins i tot com a embrió, el nen o la nena ja són, i l’ambient l’única cosa que farà és ajudar, millorar, empitjorar o impedir el desenvolupament de tot allò que vol expressar-se com a fenomen perceptible.
El nounat ve amb potencials virtuts i defectes, posem per exemple, una possible alta capacitat intel·lectual i al mateix temps, tendència cap a la ira. Un bon ambient i una bona educació li permetrà desenvolupar la primera i reduir la segona, però també podríem trobar-nos amb un bloqueig i una activació respectivament suposant això un greuge per a les possibilitats del nen.
Quan les circumstàncies d’un pacient amb, potser, una certa predisposició obsessiva, són complexes: abusives, assetjadores, generadores de por, etc., existeix la possibilitat que en la infància o adolescència de manera inconscient, i per a evitar que succeeixi gens “perillós” reprimeixi alguns aspectes, probablement molt positius, del seu desenvolupament personal. En el cas dels addictes, la manera d’evadir-se de les situacions complexes no passaria per aquesta repressió sinó, al contrari, per una fugida que li allunyi del dolor psíquic o emocional, i d’aquí la possibilitat d’entrar en el complex terreny de l’addicció a substàncies o a altres elements.
Si els arquetips latents que nien en l’inconscient de la persona, en termes junguians, són molt poderosos necessàriament el grau de repressió o fugida hauran de ser igual de fortes per a obstaculitzar l’aparició de tals configuracions psíquiques latents.
- L’inconscient emmagatzema dades com les predisposicions de l’ADN, tots els que hem anat emmagatzemant sense que siguin processats pel cervell durant la nostra vida, així com les tendències perceptives que s’enfoquen sobre determinats estímuls de la realitat externa i que provenen del nostre codi genètic.
Al final tot serà estudiat des de la bioquímica, la física i les matemàtiques, però mentrestant és necessari utilitzar un llenguatge conceptual més metafòric -.
Imaginem una naturalesa arquetípica: Artemisa, una de les deesses de l’Olimp grec, una dona lliure, independent, experimental, determinada i connectada amb la vida i la naturalesa, que neix en un entorn opressiu, rígid i temorós. Les possibilitats que la seva naturalesa sigui castrada de l’un o l’altre mode, fins i tot de manera traumàtica, són altes.
O un jove Zeus, d’esperit lliure, impetuós, arbitrari i connectat intuïtivament amb les millors decisions possibles en cada camí, fill d’un home saturní (de Saturn), que contempla tot des del sacrifici, el rigor i l’esforç sostingut sota una idea escèptica i materialista de l’existència. El vincle serà difícil, insuportable i fins que es deslliuri del rigor pot ser que decideixi escapar “artificialment” d’aquest mode de vida que li resulta tan aliè i estret.
En tot cas és imprescindible descobrir, en l’inici i durant el transcurs de la teràpia, què nia latent en l’inconscient de la persona, no sols per a integrar-lo, sinó el més important, per a viure’l en la pràctica i d’aquest mode poder construir una realitat sense obsessions o sense addiccions.