En aquest article explicaré breument perquè vaig decidir formar-me com a analista junguià, actualment sóc membre de la IAAP i de l’Institut Jung de Barcelona.
En primer lloc, perquè és l’únic psicoanalista que té una visió transcendent de l’existència humana. És a dir no té una posició materialista ni reduccionista. La vida té sentit i cal trobar-ho. I aquest sentit està vinculat amb la naturalesa essencial de cadascun, l’arquetip o arquetips. I la mort física no representa la desaparició completa de la persona.
En segon perquè la seva concepció de les variables que influeixen en l’individu és més filogenètica que ontogenética.
Els llinatges dels ancestres, així com l’inconscient col·lectiu de la seva cultura, influeixen més en la identitat que les circumstàncies ambientals que existeixen a partir del moment de l’embaràs (Winnicot – Klein) o del naixement (Freud).
La gran diferència és que l’individu per a Jung “és” mentre que per als altres psicoanalistes “es fa”.
Això connectaria amb una visió molt més genetista que ambientalista, cosa que comparteixo de manera radical.
L’ambient modela allò que és, però no pot fer que sigui una cosa diferent.
Dit en paraules col·loquials, un gat és un gat, i només pot ser un gat, una altra cosa és que l’ambient sigui favorable o perjudicial al desenvolupament d’aquest gat.
En tercer lloc perquè fa una lectura simbòlica del món, i des d’aquest punt de vista s’allunya del cientisme reduccionista. El món és una representació que requereix, en molts casos, una lectura complexa i no literal del que esdevé.
En quart perquè el destí està vinculat a la naturalesa essencial, arquetípica de l’individu, com més a prop estiguin ego i arquetip més probables és que el destí es compleixi.
Aquí hem d’entendre destí no com una cosa ja escrita amb les seves dates i circumstàncies concretes sinó com una tendència que guia a la persona en la realització de determinats actes, i això només ocorre si l’Ego no està al comandament de la seva vida i s’ha despertat, alliberat, aquesta identitat profunda.
En cinquè i respecte a la identitat externa de la persona. Aquesta ha d’estar subjecta a la configuració intrapsíquica, és a dir connectada mínimament amb el “sí mateix” (self), una instància inconscient que representa la totalitat psíquica de la persona. En cas contrari és una identitat construïda des de l’Ego, és a dir una representació imaginària de qui vull ser més que de “qui soc”. Això implica una gran vulnerabilitat i fragilitat personal que depèn fonamentalment de “la mirada de l’altre”, dels altres.
El pensament de Carl G. Jung, profundament humanista, defensa una espiritualitat occidental, –es va anar aproximant al catolicisme en els seus últims anys de vida-, i la connexió amb els ancestres a través del concepte d’inconscient col·lectiu.
La seva teoria és un revulsiu davant d’ aquest artifici que ve, que ja tenim aquí en forma d’imposició ideològica, i que representarà un veritable sofriment psíquic per a totes aquelles persones que quedin desemparades per l’absència d’aquest mínim d’estructura social, familiar i individual que tota persona necessita.
Damián Ruiz
Barcelona, 20 d’Abril, 2023
www.damianruiz.eu