Psicòleg i Analista junguià a Barcelona i online.

7 desembre, 2020

La depressió profunda

Com és possible que algú que ha passat per tantes teràpies, hagi estat tan ben aconsellat, amb cura i a qui s’ha tractat de comprendre segueixi profundament deprimit?
I que amb tot el que se li ha proposat, sortides, esports, amistats, “entretenir-se” (paraula totèmica) no aconsegueixi remuntar?

En un món on es conceben els cervells com tabules rases, -als quals entrenant i pautant, suposadament, poden arribar a ser el que es proposin, i que en cas d'”espatllar-se” amb altres pautes de reentrenament i medicació es poden tornar a ordenar, suposadament també clar-, els aspectes intrapsíquics més profunds queden completament oblidats.

Anem a Jung…i la seva teoria dels arquetips.
Els arquetips no són més que al·legories de la bioquímica cerebral, és a dir estructures simbòliques que representen la interacció de determinades substàncies en la ment.
I aquests arquetips constitueixen figures de valor atemporal i vàlides per a qualsevol cultura i època històrica, encara que en uns casos predominin més els uns o els altres.
Posaré un exemple, existeix l’arquetip de la “gran mare”. És a dir, qui a un nivell profund està configurat amb ell tindrà una forta tendència a exercir aquesta funció de maternitat, no solament amb els seus fills, en cas que els tingui, sinó també amb aquells que acceptin posar-se sota el seu recapto i protecció.
Aquestes figures de “*mammas” italianes, tan vistes al cinema, que alberguen a propis i aliens amb un absolut lliurament i voluntat de cura, no sense un cert caràcter, són un bon exemple d’això.
Però què passaria si una “gran mare” no tingués a qui protegir?
És possible que caigués en un estat depressiu? Molt probablement. I servirien d’alguna cosa qualsevol dels pegats habituals amb els quals voler fer-la reaccionar vitalment? Amb certesa que no.

És a dir com que no som, afortunadament, tots iguals, sinó que responem a essències genètiques (filo i onto) diverses, en funció de molts factors, des de l’ADN o el RH sanguini, a més de criar-nos en ambients i circumstàncies diferents, resulta que, al meu entendre, i a partir de Jung, cadascun de nosaltres respon a un arquetip fonamental que, certament, pot anar canviant al llarg de la vida, encara que en molts casos roman estable.

Ara imaginem a un noi heterosexual amb una ànima delicada (un altre concepte junguià que representa simbòlicament els aspectes intrapsíquics femenins en l’home), alguna cosa que podem exemplificar amb el personatge de Werther de Goethe i en molts dels romàntics del XIX. Pensem que sofreix perquè, a pesar que és esportista, fins i tot viril, hi ha un estat permanent de tristesa interior que li porta a la prostració, fins i tot a l’abandó de si.
Li demanem que surti, es distregui, tingui amics i tracti de trobar una noia? No té forces, no ho podrà fer.
Primer, i això és essencial, caldrà cuidar de la seva ànima, “abonar-la, regar-la, fer-la fèrtil…”. Si no és així no podrà “sortir a la vida” de nou.
Recorden els contes de fades clàssics? La bella dorment, La Ventafocs, Blancaneu… donzelles a l’espera del príncep blau, o dit d’una altra manera, principis femenins a l’espera del principi masculí, però…aquí està el quid de la qüestió, aquests principis femenins poden niar en un home heterosexual, o homosexual també per descomptat, i aquesta masculinitat “salvífica” pot provenir d’un home o d’una dona, amb la condició que sigui extremadament acurada en el tracte d’aquesta “ànima” ferida.

En convertir la ciència (de la qual sóc absolutament partidari) en la nova religió de masses (una cosa amb la qual estic en contra) estem menyspreant tot el coneixement teòric que ha reunit la psicologia com a estudi humanístic durant dècades, i la qüestió és que hi ha molt del que aprendre encara.

Per tant, per a sortir d’una depressió profunda, potser crònica, no val, en molts casos, amb quatre tòpics pautats, sinó que pot ser necessari indagar fins a saber què nia en les profunditats de la psique de la persona que la sofreix, i és essencial fer-ho amb suficient cuidat perquè el pacient vagi obrint-se emocional i racionalment fins a donar amb aquesta veritat interior, en la qual resideix el secret de la probable i futura curació.

 

*filogenètica: estudi d’herència genètica des de l’origen dels temps i la seva comparació amb altres espècies / *ontogenètica: estudi del desenvolupament de l’organisme des de la fecundació

 

Damián Ruiz
Barcelona, 3 de Diciembre, 2020

Comparte

Vols rebre les notícies al teu correu?

Si vols que rebre les meves publicacions al teu correu, subscriu-te a la newsletter i et notificarem directament.