Damián Ruiz
Entenc que vivim en un món altament competitiu en el qual moltes persones persegueixen i ambicionen l’èxit econòmic, professional i social, ja sigui per a conservar-lo, aconseguir-lo o superar-lo. Tot això és perfectament legítim, no seré jo qui censuri la pulsió de cadascun per a perseguir els seus somnis.
En canvi si tot això es fa a costa de l’equilibri mental i físic l’aconseguit no és més que una mascarada, una falsa aparença que tard o d’hora començarà a destruir-se deixant al seu protagonista completament desvalgut davant la realitat.
Perquè qui ha aconseguit les seves metes, la persona o l’addicte?
L’infern és l’estat mental propi d’aquells que embenin la seva ànima al diable. És a dir, es lliuren, metafòricament parlant, a ell perquè els recompensi amb una imatge mundanal d’èxit. Trista realitat.
Quantes joguines trencades aconsegueixen la glòria per a, simplement, iniciar una caiguda progressiva quan ja no es puguin sostenir més!
Existeix el dret al desig, fins i tot al desig en la seva dimensió més elevada, però la persona ha d’aguantar-se sobre ella mateixa, sobre la seva disciplina, els seus principis, els seus valors, la seva tradició cultural, fins i tot sobre una visió superior de l’existència, i des d’allí lluitar per a aconseguir-ho.
No és necessari portar una vida hipòcrita, ni desprendre’s de l’ego, -som occidentals-, ni aplanar les emocions. Es tracta de tenir el coratge de buscar l’èxit a través de les pròpies aptituds i qualitats.
Tot el que no sigui això suposarà una espècie de vol d’Ícar, pujar alt per a caure en picat.
Si a això li afegim una gestió racional de la vida podem gaudir-la i prosperar sense desequilibris.
Tenim grans exemples de persones d’èxit allunyades de les drogues i de tota mena d’histrionisme, i altres que no saben gestionar ni el primer graó d’ascens.
En la gran empresa, en l’espectacle, en la música, en l’esport, en tots els àmbits,…persones serenes i altament eficaces, amb una enorme habilitat per a manegar la seva vida i altres que cada petit moviment els porten a un major desequilibri i al consum de cocaïna.
L’èxit requereix de temprança, perseverança i racionalitat.