Damián Ruiz
Pot ser-ho si el consumidor o addicte no és conscient que li esperen molts paranys, alguns creats per ell, per davant.
Enumerarem alguns:
En iniciar una nova teràpia augmenta el grau d’entusiasme i estimulació perquè s’ha creat una circumstància nova i això genera optimisme.
Creure a compte que es pot deixar quan vulgui, fins i tot estar profundament convençut d’això i programar-se per a fer-ho. Fins que arriba el dia o la situació X i es torna a consumir.
Desenvolupar idees tipus: a partir de tal dia no consumeixo més, quan aconsegueixi això deixo de consumir, si deixo x també deixaré el consum.
Considerar que una vida normativa i tradicional és la forma adequada de deixar el consum. L’equació “casa-parella-fills-gos-piscina + amics de barbacoa” o “èxit econòmic i professional que em permeti…” no és la solució.
El consumidor o addicte, en moltes ocasions, té necessitats complexes pel fet que el seu cervell ha aconseguit nivells alts d’estimulació i per tant tractar d’aplanar-los excessivament pot ser contraproduent.
Considerar que l’adaptació a les circumstàncies externes i l’aprovació de l’entorn són suficients per a mantenir-se sense consumir.
En el cas de persones d’alt èxit professional amb o sense projecció pública considerar que sense determinades substàncies no seran capaces de continuar sostenint-ho.
A aquestes podrien afegir-se algunes més.
Poder deixar la cocaïna més que un gran esforç requereix d’un treball minuciós que tingui en compte la naturalesa essencial així com les peculiaritats psíquiques de cada persona.
Les necessitats, els desitjos, els anhels, els rebutjos, les renúncies, les motivacions secretes, les emocions reprimides, les pors, el ressentiment, la culpa, tot això són aspectes a tenir en compte i analitzar. Perquè, entre altres elements, en totes aquestes emocions pot ser que es trobi la clau del canvi.