Psicòleg i Analista junguià a Barcelona i online.

27 desembre, 2021

L’art i el cos en la depressió i l’ansietat

Els problemes psicològics, a vegades, solen ser tractats amb una mescla de medicació i pautes. Si la ment no reacciona es canvia una de les dues parts o les dues. Res a dir.

Però hi ha altres maneres d’enfocar la salut mental, potser menys directes però més integrals.

L’art, ja sigui com a espectadors o creadors, i el cos en el seu component sensorial, són dos factors a tenir en compte, perquè el primer estimula l’hemisferi dret del nostre cervell i el segon és susceptible de produïr, a través del contacte afectiu, emocions de pau, serenitat o vinculació, entre altres.

Si l’art permet al nostre inconscient trobar canals d’expressió o símbols en els quals reconèixer-se, el cos és l’essència més primitiva, bàsica del nostre estar en el món.
Si aquest està “psicològicament inert”, abandonat en la paràlisi emocional-afectiva, o al contrari, es mostra compulsiu, ansiós, cercador de satisfaccions, o se l’usa exclusivament com a aparador sense que sigui mereixedor d’afecte, hi ha alguna cosa que falla i que també pot impedir la superació d’un problema psicològic.

-Quan acariciem a un gos o un gat, i ho fem perquè l’estimem, i també ens relaxa a nosaltres, l’animal pot arribar a adormir-se profundament. En canvi ens costa molt “acariciar” a una persona, especialment en les societats occidentals on la solitud i l’absència d’afecte, en totes les edats, no sols en els ancians, és un dels problemes més greus de l’actualitat, i per al futur les previsions són encara pitjors-.

Què som si solament comptem quan ens perceben o ens percebem com a funcionals? És a dir, com a eficients en algun sentit, fins i tot en psicologia no es permet el cansament del cos i la ment que, a vegades, necessiten reposar, parar, ser tractats amb delicadesa. A l’esgotament psíquic, al buit, a l’extenuació se la hi diagnostica i se la hi medica però, en algunes ocasions, es requereix de vincle humà, de proximitat, fins i tot d’aquesta proximitat pròpia d’animals que s’abrigallen i donen suport mútuament, sense paraules.

La creativitat, a través de la pintura, de l’escriptura, de la música, del teatre o de la dansa, entre altres, permet sortir del pensament racional i submergir-se en àmbits, a vegades, desconeguts, propis, com ja he esmentat, de l’hemisferi dret.

En algunes pel·lícules, novel·les, contemplant pintures, es pot trobar respostes al que a un li succeeix. Encara és millor si ens decidim a expressar allò que sentim, que portem dins, i ho canalitzem a través de la creativitat.

I el cos, mes enllà del sexe (que és per a l’único que se l’utilitza en les nostres societats i, alguns també, per a fer esport), requereix de contacte fisic, d’interaccio afectiva, sentir-se volgut, calmat, vinculat,… Alguns grups de micos simplement reposen els uns sobre els altres, s’espollen, s’empolainen, s’arrauleixen, potser creiem que som tan diferents? No es tracta de crear societats babaues de gent fluixa, sinó de gent forta, decidida, emprenedora i amb coratge que també, a través del seu valor, s’atreveix a expressar els seus sentiments i les seves necessitats de connexió física, i no sols amb la parella. Perquè l’afectiu, en tota la seva extensió, va molt més enllà de la parella, i molt més enllà del sexe.

Gairebé tothom pot, malgrat les circumstàncies viscudes i dels problemes diagnosticats, trobar l’equilibri intern mitjançant una reparació progressiva de les mancances. I, evidentment, seran necessàries les paraules terapèutiques i potser la medicació però si som capaços d’integrar l’artístic, ja sigui com a receptors o creadors, en la nostra vida i el corporal a través dels sentits, podem avançar molt en la nostra millora i integració com a persones, i en la nostra salut mental.

Damián Ruiz
Barcelona, 23 de Desembre, 2021
www.damianruiz.eu

Comparte

Vols rebre les notícies al teu correu?

Si vols que rebre les meves publicacions al teu correu, subscriu-te a la newsletter i et notificarem directament.